Visió de colors

16 de setembre de 2019 · Dr. Francisco Roldan, Miguel Ángel

L’ull humà posseeix en la retina dos tipus de cèl·lules sensorials (fotoreceptors) que realitzen tasques complementàries a l’hora d’iniciar el procés de la visió. Aquests dos tipus de fotoreceptors es denominen cons i bastons.

Els cons s’encarreguen de la percepció del color, i n’hi ha de tres tipus:

  • Cons de llum blava (reaccionen a longituds d’ona curtes)
  • Cons de llum verda (reaccionen a longituds d’ona mitjanes)
  • Cons de llum vermella (reaccionen a longituds d’ona llargues)

Quan la superfície d’un objecte reflecteix longituds d’ona mitjanes, percebem aquest objecte com a verd. Per exemple, una fulla d’arbre. Els objectes que reflecteixen llum amb longitud d’ona curta els percebrem com a blaus. I el mateix per a les longituds d’ona llargues.

Si la superfície de l’objecte que estem mirant reflecteix una llum de diferents longituds d’ona, percebrem una mescla de colors, com per exemple el groc, el violeta o el taronja.

Els ulls humans són capaços de percebre un espectre de llum entre 380 i 780 nanòmetres. A les ones més curtes se’ls denomina ultraviolades, i a les més llargues, infrarojos.

Diem que una persona és daltònica quan pateix algun tipus de deficiència de percepció dels colors. La categoria més comuna de daltonisme és la que afecta els colors vermell i verd. Aquestes persones tenen més dificultats a l’hora de distingir entre aquests dos colors, la qual cosa no vol dir que no els vegin o que mai puguin distingir-los.